Fer-ne 60.

Demà divendres  la meva amiga Pilar fa 60 anys. Fa uns dies els va fer la meva amiga Mercè. Són dues dones amb majúscules que la vida m’ha regalat i me les ha ubicat en una classe al costat de la meva durant un bon grapat d’anys . Us ben asseguro que cada dia he après alguna cosa d’elles, de les mestres i de les dones. Sempre les he sentit molt a prop emocionalment  i molt sovint  m’he colat a les seves classes quan no hi havia ningú i m’ he assegut ,sola, a observar  per empapar-me d’allò que elles porten a dins  i jo he hagut d’aprendre.

Les dues comparteixen  moltes coses de la vida. Són com el llibre d’en Pep Albanell un joc de miralls i llunes. Projecten una llum que t’indica els camí en nits fosques i a l’hora són tan generoses que la reflecteixen en mil bocins de mirall per tal que cadascú puguem tenir-ne un raig a la nostra butxaca .

M’encanta quan parlen, i com envejo com callen, perquè tenen la saviesa de qui diu només allò que ha de dir i quan ho fan ens situen de cop .Com la seva opinió és molt important per a mi, a vegades jugo a endevinar :-què deuen pensar realment sobre un fet  i no em diuen? A vegades penso:-No sigueu tan bones , no em protegiu i foteu-me la canya que em pertoca. Es veu que ara que fan 60 s’ha alliberat i no se’n callen tantes. Ho celebro de veritat i espero amb candeletes els 70 a veure si no se’n callin ni una.

Artistes com elles soles, sensibles com ningú, fortes com una roca ,estimades fins a la fi  per molta gent , tenen gràcia fins i tot per rondinar . Han estat filles magnifiques i són mares incondicionals ,de les que estan allí sempre, i, com  amigues…no tinc paraules.

Els 60 faran  que l’any vinent no estiguin a la classe del costat però els 60 faran que tinguin el temps per a elles, temps  per obrir aquelles finestres que tenien tancades i per deixar entrar uns nous aires i aromes. Em tocarà caminar una mica més sola però, a la meva butxaca, us asseguro que guardo  un  tresor  : el trosset del vostre mirall amb  la llum de la vostra lluna.

 

l