Vacances…

Avui he decidit que a partir de les 4,30 començo les vacances.

No començo les que per llei em pertoquen per ser una treballadora i que tantes lluites van caler per tal que fossin remunerades, començo les que jo m’he proposat i estic contenta. Per a mi, lo veritablement important és dir-te prou a tu mateix. Saber deixar allò que et xucla ment i energies .

Ens venen les vacances com una aturada per recuperar forces amb l’objectiu de tornar descansat  i més fresc, amb idees noves i a tope. Estem tant posats en el sistema que necessitem viatjar per desconectar, tenir experiències de risc, fer llargues migdiades i mil trobades amb amics per tenir segrestat el nostre cap i allunyar-lo de les cabòries habituals.

Vaig compartir un viatge amb un senyor que ho va veure tot des del visor de la seva càmera de video. Una nit de conversa ens va confesar que era l’única manera que tenia de no pensar en la feina.

Jo de petita no vaig anar mai de vacances però  a casa meva cada dia hi havia temps per badar, per no fer res,  per xerrar, per veure la tele al sofà i per saber com estava l’altre, comentar allò que li neguitejava al veí, per dir frases fetes abans d’anar a dormir o per sentir en silenci allò que ens anava passant.

Per això avui tanco la paradeta de treballadora amb la il·lusió que les meves vacances em portin aquests moments de pau i que m’agradin tant que això es converteixi en un vici i em vegi obligada a fer vacances una estona cada dia els 365 dies que dura l’any.

-Igual penso això perquè no tinc un duro per fer cap viatge exòtic ?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s